L'esquerda

Passen les hores,
tornaré a marxar cap a casa amb el cap cot
i la pell nua de carícies
El llit se'm farà vast, desert i fred
sense l'escalf i el frec del cos d'algun amant
que em faci de mirall
i no hi haurà un jardí on pugui collir un somriure
per no sentir tant fonda aquesta esquerda
que em té l'ànim ferit

Jardí de desig

Ja torno a escriure't, incontinent. I encara em freno: col·lecciono a esborranys, tots els correus que t'he fet i no he gosat enviar-te, com aquest.

Impacient, supleixo els teus mots (els que no arriben) pels meus, i te n'envio algun fragment.

En moments així,voldria, de debò, tenir el dò de la paraula i -com una ofrena- portar fins al teu llit, a través de la lletra, el desig que em regalima entre les cuixes; contar-te, en veu molt dolça -un alenar més que no pas un xiuxiueig- que aquesta nit, amb els ulls closos, t'he retingut entre els llençols. T'he invocat, entre somnis. Confio ara, en tornar a la cambra, retrobar-t'hi.