Sola en la nit

Em quedaria curta, avui, si et digués
que la nit se m'ha fet llarga
que et volia i que he enyorat
el que mai he tingut...
Que he buscat en la fosca
ni que fos un estel
que em parlés de tu
Però he sentit la meva veu,
només, sola en la nit;
La meva veu, només,
per recordar-me que t'estimo.

LLUM D'ESTIU

Quin alè d'aire fresc amb perfum de tempesta

petit oasi entre dies de calor intensa.

Jocs de llum estiuenca

el cel, un vel de lluernes i foscors.

Ganes de jugar

–ballar descalça sota la pluja

I riure–

com una criatura.

Uska, 13/07/2016

Llavor de somni

Em dic a mi mateixa que estic dispersa però sé que no és cert. Dispersa no, monotemàticament concentrada; com si tot el dia no fés més que esperar el vespre [em passo els dies esperant la nit] com si festegés. Et festejo fins i tot quan no hi ets –entre hores. Parlo amb tu o t'escric –sense escriure, sense dir...

Bromeges i dius que aviat fugiré corrent. Què ha d'espantar-me, de tu? De mi mateixa ja sé què m'espanta: la pròpia feblesa, els paranys que em poso [enamorada de l'amor?] Però el fet d'identificar-ho, de posar-li nom, avui no aconsegueix fer-me més forta i tocar de peus a terra. Poden les ganes d'alçar castells i fer volar ocells de colors –ara que sé que hi ha cua-vermells, no em conformo amb els coloms, que no em cauen bé.

 

Imagino aquesta llarga xerrada que ens debem. O escoltar junts un silenci flonjo –d'aquests que tenen una remor de fons, de vent entre els pins. Des del forat del pany de la fantasia, aquests records inventats em semblen moments molt dolços –fins i tot quan m'accelero és un desig dolcíssim, tendre, gairebé poètic. I busco els teus ulls envà [darrere l'abre] per dir-te que voldria...

A estones voldria no pensar el que voldria, només fer-ho.

 

Però també tinc un caparró que pensa... I, posats a pensar, pensa peròs; peròs com les distàncies –les físiques i les altres.

 

I pensa potsers... Uns potsers com a peròs; també un altres, uns potsers com els ocells, que m'omplen la cambra d'un vol armònic de colors i músiques.

 

I fa projectes que se'm desfan entre els dits de la raó. Però sempre en queda algun bocí, per començar-ne un altre... Disparo a l'aire llavor de somnis, per damunt de castells i vols d'aus.

Esperant la nit.

@uskaballester, maig 2016

LLUM DE MARÇ

 

Em llevo, sigilosa, per no despertar els somnis
i preservar l'encís d'aquesta quietud

Amb càmera i bloc

surto a beure'm la llum d'aquesta hora calma
a collir-ne uns quants brots pel rebost

-els vespres agrisats

en duc sempre algun
que em resguarda del fred

 

Uska, març 2016