He tornat a escriure sobre la sorra humida, arran d'onada.
Va ser un moment dolç i amarg, només per a mi; un brindis "in memoriam", sense copa -no em calia. Tot era poesia: la llum, l'hora, la posta entre els núvols i aquella pluja fina que em feia més conscient del moment.
No n'ha quedat un escrit -se'l va endur l'aigua; tant sols aquest record que endreço avui, entre els "abrics"
Em mires sense veure'm. Amb tot, respiro, desitjo, estimo, enyoro. Batego. Segueixo essent natura, un torrent abrandat, salvatge i poderós; a estones, la tendresa; La barreja de colors i sabors que és una persona, forta i feble, valenta i poruga a l'ensems –Recordes?
De nou m'escric per no escriure't, afònica dels crits dels meus silencis.
Aquí estoy, escribiendo de nuevo, sin saber muy bien a dónde me lleva el texto.
La mente discurre, la idea se fuga en el intento.
Mañana vuelvo –Espero.
