Sol d'hivern

Re decorant la meva vida: independència.

Un pis petit, un lloc per a cadascuna.

Quatre parets, un llit, un armari i dues tauletes.

Sol d'hivern al pati.

Escollir: guardar, llençar; neteja de records i oblits, d'alegries i tristeses, de dubtes i petites certeses; També els besos, les carícies que no he fet, que han tornat a ser per a ningú –ni tant sols per a mi.

I el retrogust de llargs glops d'amistat, escurant fins el darrer racó de les paraules i les nits.

 

Re decorant, pintant de colors la veu de la meva rialla retrobada.

Waiting tomorrow

Enough tears

time to sleep.

 

Tomorrow will be an other day

could be better

 

May be

 

Waiting tomorrow

Matinada a ciutat

Reguen els carrers,

però el lleva-taques dels ànims no es ven a les botigues,

ni l'espargeix l'ajuntament a doll de mànega.
Quan camines sovint per les mateixes rutes,

aprens quines lloses de l'empedrat no has de trepitjar

-el trànsit les descalça i belluguen;

en prémer-les amb el peu, enevitablement,

t'esquitxen d'un suc negre enganxifós

que viu sota les pedres, com els escurçons.

Phoenix night, burning the worst phantoms

Calor de foc, de sol de nit.

Solstici.

 

Alenem -entre olor de pólvora, espetecs lluminosos

i trons surrealistes-

per refer-nos: 

tot saltant per damunt el foc

on cremen les pors i els despropòsits,

deixem enrere els fantasmes

-recollida de mobles i trastes vells.

 

Ballem alegries i -encara que ho diguin-

el que hem ballat, no ens ho poden prendre,

malgrat que, fins això, voldrien retallar-nos.

 

Demà

perviurà el record d'una breu nit tan llarga

fins en l'olor de fum que impregna ara els teus cabells

 

El que de debò et serveix

és que saps que hi ets, que hi comptes,

que malgrat tot reviuràs, ni que sigui de les cendres:

Aquestes, cap mal vent no les escampa.

 

 

Desconcierto

Berbena y aquí estoy, con mis propias palabras por amigas, aunque me duelan sus verdades.

La gente sale de sus casas -les oigo, en la calle.

Me dan ganas de agarrar las tijeras y cortarme el pelo, a lo salvaje, sin ni siquiera un espejo.

A veces siento que estoy tremendamente sola; incluso cuando yo misma elijo no apuntarme al carro fácil de la fiesta familiar, porqué quiero, al mismo tiempo, sostener este vacío, con el bullicio externo. Ausente y presente al mismo tiempo.

Porqué lo que en verdad me apetece, queda lejos de lo que parece posible, ahora mismo.

Habrá hogueras, esta noche. Se quemarán -dicen- miles de petardos. Pero no vayas a creer que arderán todos. Quedan montones. Más o menos visibles; pero ahí están, tocando los cojones.

 

 

 

Aire

Deia "dic",

ara diu "Dídac"

i fa i desfà

–i tant, si desfà!

Mala gent, mala sang –agre regust

Down by law

lenta agonia

i després,

espolsar-se les sandàlies,

que vol dir vent