just only alone

ONLY A SEA TO REACH THE SKY

ONLY A WORD TO SAY SO MUCH

ONLY A SONG TO MISS SOMEONE

AND JUST A SMILE TO SAY GOOG-BYE

THAT'S WHY…

THAT'S WHY…

 

THERE ARE NO CALLS - THERE ARE NO WORDS

ONLY MY SKIN - ONLY MY BED

ONLY THE WHOLE NIGHT ABOVE ME

JUST MY VOICE CALLING YOU

AND I'M

I'M SO ALONE

 

ONLY ALONE, ONLY MYSELF

THERE ARE NO KISSES -THERE ARE NO LOVE

ONLY MY VOICE JUST CALLING YOU

AND JUST A SMILE TO SAY GOOG-BYE

THAT'S WHY

I'M SO ALONE

Setembre

Aire fresc, sol calent.
Han plantat esqueixos de núvols sobre els terrats
i en floreixen brots de llum en bolquers.
Setembre camina de puntetes.

tant nua

Em cou al rostre el traç de les llàgrimes, malgrat que tinc els ulls eixuts.
Torno als mateixos camins, amb les mateixes previsibles pedres.
Ensopego i, sense caure, camino fent tentines fins a redreçar-me.
Ploraré, aquesta nit, quan em reclogui. Enyoraré, altre cop, l'amant que no he tingut i els besos que s'enduu.
Em fa mal la pell, tant nua, ara.
Quin silenci...

L'esquerda

Passen les hores,
tornaré a marxar cap a casa amb el cap cot
i la pell nua de carícies
El llit se'm farà vast, desert i fred
sense l'escalf i el frec del cos d'algun amant
que em faci de mirall
i no hi haurà un jardí on pugui collir un somriure
per no sentir tant fonda aquesta esquerda
que em té l'ànim ferit

Jardí de desig

Ja torno a escriure't, incontinent. I encara em freno: col·lecciono a esborranys, tots els correus que t'he fet i no he gosat enviar-te, com aquest.

Impacient, supleixo els teus mots (els que no arriben) pels meus, i te n'envio algun fragment.

En moments així,voldria, de debò, tenir el dò de la paraula i -com una ofrena- portar fins al teu llit, a través de la lletra, el desig que em regalima entre les cuixes; contar-te, en veu molt dolça -un alenar més que no pas un xiuxiueig- que aquesta nit, amb els ulls closos, t'he retingut entre els llençols. T'he invocat, entre somnis. Confio ara, en tornar a la cambra, retrobar-t'hi.

(De l'estiu)

Camins

Camins de lluna sobre el mar,
sal als llavis i sol a la pell
i una ferida aguda que perdura i no s'estronca

Les llàgrimes cremen més que el sol.
No m'eixamplen l'ànim
l'horitzó en blaus ni la salabror de l'aire.
Camins de lluna sobre el mar
avui no m'omplen ni em parlen.
Molt endins, alguna cosa s'ha esquinçat

Voldria dir -No.
Divisió

Pesa massa
el què sé i el que callo
Tot pesa massa, avui.

Camins que s'estronquen
alguns no duen enlloc
o no m'agrada allà on porten.

Envejo els infants
que dibuixen un camí cert
-sense pèrdua-
i una casa, on -portes endins, segur- tot és bell
Cerco la casa, el jardí, el bosc, el camí

Fa mal ser algú fora del quadre
O potser sóc sobre el paper
sense adonar-me'n
enlluernada per la claror del sol
sobre aquesta superfície tan blanca
No he trobat els colors, encara
i el pols em tremola en agafar el pinzell

(agost 2011)