record
El teu record perviu en les parets de la cambra
en trobo engrunes al matí, quan obro la finestra
me'n teixeixo somnis i en basteixo fantasies
en la complicitat del silenci nocturn.
Et cerco encara entre els llençols
Quines ganes de tenir-te!
Obrir els braços i trobar-t'hi
compartir el goig de la carícia,
la passió implacable que m'encén.
Quin tren em duria, rabent,
fins al teu llit?
Trobar-t'hi sol i nu, mig adormit,
perdre'm en tu,
confondre'm als teus ulls
besar-te, oferir-me, ser infinitament teva
i no parar fins sadollar-me de tu
–si això és possible.