Duia el silenci de la neu al fons d'aquells ulls blaus
i l'havien fet seu.
S'havia forjat un caràcter auster, robust i càlid ensems
-com la cabana, el llit i la taula que havia fet son pare-
Havent sopat retrobava la veu
i desgranava històries -mig certes-
pel seu llibre no escrit
i desgranava històries -mig certes-
pel seu llibre no escrit
De tant en tant
em cal tornar escoltar el silenci d'aquestes parets de pedra seca
encenc la llar i surto a collir flors noves.
em cal tornar escoltar el silenci d'aquestes parets de pedra seca
encenc la llar i surto a collir flors noves.
De fora estant, somric al fil de fum que dibuixa els records
i els escampa bosc enllà.
i els escampa bosc enllà.
De nit, els escric.
... Jo posava les flors dins la gerra, amb cura
no ens ho vam dir,
però vam saber que ens estimariem sempre.
Desembre 2015