(De l'estiu)

Camins

Camins de lluna sobre el mar,
sal als llavis i sol a la pell
i una ferida aguda que perdura i no s'estronca

Les llàgrimes cremen més que el sol.
No m'eixamplen l'ànim
l'horitzó en blaus ni la salabror de l'aire.
Camins de lluna sobre el mar
avui no m'omplen ni em parlen.
Molt endins, alguna cosa s'ha esquinçat

Voldria dir -No.
Divisió

Pesa massa
el què sé i el que callo
Tot pesa massa, avui.

Camins que s'estronquen
alguns no duen enlloc
o no m'agrada allà on porten.

Envejo els infants
que dibuixen un camí cert
-sense pèrdua-
i una casa, on -portes endins, segur- tot és bell
Cerco la casa, el jardí, el bosc, el camí

Fa mal ser algú fora del quadre
O potser sóc sobre el paper
sense adonar-me'n
enlluernada per la claror del sol
sobre aquesta superfície tan blanca
No he trobat els colors, encara
i el pols em tremola en agafar el pinzell

(agost 2011)