record

 

El teu record perviu en les parets de la cambra

en trobo engrunes al matí, quan obro la finestra

me'n teixeixo somnis i en basteixo fantasies

en la complicitat del silenci nocturn.

Et cerco encara entre els llençols

Quines ganes de tenir-te!

Obrir els braços i trobar-t'hi

compartir el goig de la carícia,

la passió implacable que m'encén.

Quin tren em duria, rabent,

fins al teu llit?

Trobar-t'hi sol i nu, mig adormit,

perdre'm en tu,

confondre'm als teus ulls

besar-te, oferir-me, ser infinitament teva

i no parar fins sadollar-me de tu

–si això és possible.