encara tinc, d'anit, les butxaques plenes de rialles compartides
i et duc amb mi, de lluny, tan proper...
he obert davant teu
la meva porta
Alço la copa i brindo, nua
i se'm fa estrany no saber-te la veu
ni el rostre
–però no m'amago
i et faig còmplice d'anhels i pors,
de les petites i grans febleses
que em fan més forta
i m'ensenyen a estimar-me
uska
29/10/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada