Hi ha una tristesa estranya, espessa...
Ahir l'aire era fresc i net i ple de llum; avui el cel de pedra em pesa al damunt.
Em sento sola, gairebé buida. I em dic que no, que no és per tant.
Però no arrenco a fer res de profit. Ni tan sols escriure.
Uska, maig 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada