Em mires sense veure'm. Amb tot, respiro, desitjo, estimo, enyoro. Batego. Segueixo essent natura, un torrent abrandat, salvatge i poderós; a estones, la tendresa; La barreja de colors i sabors que és una persona, forta i feble, valenta i poruga a l'ensems –Recordes?
De nou m'escric per no escriure't, afònica dels crits dels meus silencis.
Quin dolor més dolç, llegir-te! Quin ofec inevitable i necessari!
ResponElimina