He tornat a escriure sobre la sorra humida, arran d'onada.
Va ser un moment dolç i amarg, només per a mi; un brindis "in memoriam", sense copa -no em calia. Tot era poesia: la llum, l'hora, la posta entre els núvols i aquella pluja fina que em feia més conscient del moment.
No n'ha quedat un escrit -se'l va endur l'aigua; tant sols aquest record que endreço avui, entre els "abrics"
A què és degut, aquest silenci de mesos tan dolorós?
ResponEliminaés només un silenci públic; els mots no callen!
ResponElimina