Dies com avui, transcorren lents i ràpids a l'ensems: a batzegades, com si el temps tingués un ritme alterat en funció d'allò que faig i -sobretot- d'allò que penso. Algunes estones, m'accelero; d'altres m'arrossego per dins de mi mateixa, lentament, amb moviments sinuosos. El temps, doncs, llisca dolçament o taloneja estrepitosament. -però és, tant sols, un símptoma.
De dies com avui -permeteu-me dir-ho- que no n'hi hagi gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada