La tarda declina lentament, s'esllangueix pesarosa, resistint-se a ser vespre -temorenca de les ombres nocturnes, que tot ho amaguen i ho confonen.
L'amor és tarda avui; pesadament va fent-se vespre i tornarà nit -no la nit jove que fou.
Claror de llunes hi hagi, que em faci el camí de plata. Tu seràs lluny i jo encara et cantaré, mentre la veu no em deixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada