Les hores s'enlenteixen,
la nostra ombra allargassada –d'horabaixa–
enfosqueix el dia, tintat de móres.
Tardor
–tomba a hivern, a la cambra.
El llit de glaç no es fón
ni s'estova amb les llàgrimes
i he renovat silencis aguts,
com dagues.
21/10/2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada