dijous, 20 de novembre del 2014

UN SOMRIURE

T'envio
-amagat, entre els mots-
el somriure que se m'escapava
mentre parlava amb tu
en la distància.

De vegades
quan em fuges
-això tan teu
d'allunyar-te de tot
moments o dies de silenci
pendent de res ni de ningú-
voldria abraçar-te
deixar lliscar el temps, dolçament
perdre'm per la teva pell

Adormir-me
sentint l'escalf del teu cos
al meu costat
en una nit sense hores
 
Veus?
Em surt de donar-te
el contrari del que vols

També en això
t'estimo.


USKA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada