Arribo tard i encara ni sé què fer-me de sopar.
M'encanto llegint, a la cuina mateix mentre faig un mós improvisat (sé que no en podem dir àpat, d'això que faig, ni dreta ni asseguda).
El rellotge m'envia al llit. Sento que plou; se'm deu estar mullant la roba.
Em pesa la buidor de dir-li bona nit al coixí, que no respon.
Uska, abril 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada