A redós dels teus braços m'endinso de nou en mi mateixa, per conèixer-me més, per estimar-me de nou. Contemplo, absorta, els teus llavis dibuixats i desitjo perdre-m'hi. M'enduc a la meva sol·litud un bes robat, per tota companyia. Voldria no somniar-te, però sé que ho faré; Et veuré en altres rostres, et buscaré en altres figures.
T'he volgut sense tenir-te –i amb tot, o precisament per això- t'agraeixo la nit, la conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada