Matinada a ciutat

Reguen els carrers,

però el lleva-taques dels ànims no es ven a les botigues,

ni l'espargeix l'ajuntament a doll de mànega.
Quan camines sovint per les mateixes rutes,

aprens quines lloses de l'empedrat no has de trepitjar

-el trànsit les descalça i belluguen;

en prémer-les amb el peu, enevitablement,

t'esquitxen d'un suc negre enganxifós

que viu sota les pedres, com els escurçons.