Calor de foc, de sol de nit.
Solstici.
Alenem -entre olor de pólvora, espetecs lluminosos
i trons surrealistes-
per refer-nos:
tot saltant per damunt el foc
on cremen les pors i els despropòsits,
deixem enrere els fantasmes
-recollida de mobles i trastes vells.
Ballem alegries i -encara que ho diguin-
el que hem ballat, no ens ho poden prendre,
malgrat que, fins això, voldrien retallar-nos.
Demà
perviurà el record d'una breu nit tan llarga
fins en l'olor de fum que impregna ara els teus cabells
El que de debò et serveix
és que saps que hi ets, que hi comptes,
que malgrat tot reviuràs, ni que sigui de les cendres:
Aquestes, cap mal vent no les escampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada