Hi ha una tristesa estranya, espessa...
Ahir l'aire era fresc i net i ple de llum; avui el cel de pedra em pesa al damunt.
Em sento sola, gairebé buida. I em dic que no, que no és per tant.
Però no arrenco a fer res de profit. Ni tan sols escriure.
Uska, maig 2018
Em quedaria curta, avui, si et digués
que la nit se m'ha fet llarga
que et volia i que he enyorat
el que mai he tingut...
Que he buscat en la fosca
ni que fos un estel
que em parlés de tu
Però he sentit la meva veu,
només, sola en la nit;
La meva veu, només,
per recordar-me que t'estimo.
Quin alè d'aire fresc amb perfum de tempesta
petit oasi entre dies de calor intensa.
Jocs de llum estiuenca
el cel, un vel de lluernes i foscors.
Ganes de jugar
–ballar descalça sota la pluja
I riure–
com una criatura.
Em dic a mi mateixa que estic dispersa però sé que no és cert. Dispersa no, monotemàticament concentrada; com si tot el dia no fés més que esperar el vespre [em passo els dies esperant la nit] com si festegés. Et festejo fins i tot quan no hi ets –entre hores. Parlo amb tu o t'escric –sense escriure, sense dir...
Bromeges i dius que aviat fugiré corrent. Què ha d'espantar-me, de tu? De mi mateixa ja sé què m'espanta: la pròpia feblesa, els paranys que em poso [enamorada de l'amor?] Però el fet d'identificar-ho, de posar-li nom, avui no aconsegueix fer-me més forta i tocar de peus a terra. Poden les ganes d'alçar castells i fer volar ocells de colors –ara que sé que hi ha cua-vermells, no em conformo amb els coloms, que no em cauen bé.
Imagino aquesta llarga xerrada que ens debem. O escoltar junts un silenci flonjo –d'aquests que tenen una remor de fons, de vent entre els pins. Des del forat del pany de la fantasia, aquests records inventats em semblen moments molt dolços –fins i tot quan m'accelero és un desig dolcíssim, tendre, gairebé poètic. I busco els teus ulls envà [darrere l'abre] per dir-te que voldria...
A estones voldria no pensar el que voldria, només fer-ho.
Però també tinc un caparró que pensa... I, posats a pensar, pensa peròs; peròs com les distàncies –les físiques i les altres.
I pensa potsers... Uns potsers com a peròs; també un altres, uns potsers com els ocells, que m'omplen la cambra d'un vol armònic de colors i músiques.
I fa projectes que se'm desfan entre els dits de la raó. Però sempre en queda algun bocí, per començar-ne un altre... Disparo a l'aire llavor de somnis, per damunt de castells i vols d'aus.
Esperant la nit.
@uskaballester, maig 2016
Em llevo, sigilosa, per no despertar els somnis
i preservar l'encís d'aquesta quietud
Amb càmera i bloc
surto a beure'm la llum d'aquesta hora calma
a collir-ne uns quants brots pel rebost
-els vespres agrisats
en duc sempre algun
que em resguarda del fred
Uska, març 2016
Ales esteses al temps, que em pentina els records, he tornat a seure sobre la pedra calenta del sol
i m'he sorprès del meu propi somriure.
Uska
21/05/14
Guarda la lumbre del deseo
en el cajón de su sonrisa,
así, tan a la vista
que se escapa
se le va de las manos,
de la boca…
Y en las puntas de los dedos
le quema
cuando –como de paso–
dibuja en el rostro de él
una caricia
–apenas un roce,
nada,
una hoguera.
Sí
calia posar distància…
fins va fer-se'n el propòsit
–en veu alta, per creure-se'l–
Però el joc de seducció havia començat.
És difícil no trobar-se, si els ulls es busquen
si les mans es volen
si la pell de l'un crida la de l'altre
la intimitat
una mescla
com d'espècies
la música compartida
saber-me nua o gairebé
el joc de les teves mans
que per un instant transformes en carícia
-o sóc jo que ho rebo així?
percebo tendresa en els teus dits
i fins la teva veu
m’acarona, a estones
en l'abraçada de comiat
intensa
he sentit l'impuls de besar-te
i he fugit, per no fer-ho
(2013)
encara tinc, d'anit, les butxaques plenes de rialles compartides
i et duc amb mi, de lluny, tan proper...
he obert davant teu
la meva porta
Alço la copa i brindo, nua
i se'm fa estrany no saber-te la veu
ni el rostre
–però no m'amago
i et faig còmplice d'anhels i pors,
de les petites i grans febleses
que em fan més forta
i m'ensenyen a estimar-me
uska
29/10/2013
m'he visitat, avui
–secret mirall íntim dels somnis–
m'he vist més gran que ahir
i jove –malgrat tot
tinc tant per fer, encara
eines
i desig de coses noves
projectes, reptes
voluntat
ganes
m'he vist, avui
m'hi he trobat amiga
i he volgut abraçar-me
USKA 26/04/2013
record
El teu record perviu en les parets de la cambra
en trobo engrunes al matí, quan obro la finestra
me'n teixeixo somnis i en basteixo fantasies
en la complicitat del silenci nocturn.
Et cerco encara entre els llençols
Quines ganes de tenir-te!
Obrir els braços i trobar-t'hi
compartir el goig de la carícia,
la passió implacable que m'encén.
Quin tren em duria, rabent,
fins al teu llit?
Trobar-t'hi sol i nu, mig adormit,
perdre'm en tu,
confondre'm als teus ulls
besar-te, oferir-me, ser infinitament teva
i no parar fins sadollar-me de tu
–si això és possible.
